sessió 11 nov 2011
Ahir va ser la festa major de la UAB, una festa esperada any rere any i de la que tothom gaudeix plenament. Una festa de disbuixa i alegria, la festa dels estudiants.
Però, és una festa, sinònim d'un comportament incívic i insostenible?
Però, és una festa, sinònim d'un comportament incívic i insostenible?
Aquests són alguns dels resultats de l'estat de la UAB el dia després de la festa major.
Anàvem de camí a la conferència de la Rosa María Tarin, i ens hem trobat aquest patètic panorama: una universitat que semblava una deixalleria.
És ben cert que les festes han d'existir, s'han de viure i de gaudir, però no d'aquesta lamentable manera. Gaudir d'una festa no vol dir que res més importi, que l'entorn deixi d'existir. No seria millor, després de la festa, deixar-ho tot com estava abans?
Sovint ens queixem dels comportaments incívics de la gent del nostre entorn, però moltes vegades, nosaltres som responsables del maltractament del món que ens envolta. Tothom jutja panorames i situacions com la que d'avui, però, a vegades, quan actuem, no ho fem amb la responsabilitat que ens toca.
Tenim una enorme sort de poder viure en un entorn tan preciós com el nostre. Especialment, la nostra universitat es troba en un indret privilegiat i ple de natura. No hauríem d'actuar-hi responsablement? La vida ens deixa formar part d'aquest món, d'aquest entorn, però cal que tinguem un compromís amb ell, cal que el cuidem. No hem de ser egoistes i pensar només amb nosaltres i en el futur més pròxim. El món és de tots i ha de durar molts i molts anys; els nostres fills, els nostres nets i moltíssima gent ha de poder gaudir del nostre món. Si continuem tenint actuacions incíviques com la d'avui, actuacions que malbaraten la Terra, ben aviat ens quedarem sense entorn, ni proper ni llunyà. Ens trobem en un moment on preval una falta d’alteritat, vivim en una societat que no té un sentiment de comunitat i que només pensa en el present, sense tenir una preocupació pel futur. Només interessa l’ara i aquí, res més.
Ja que la vida ens deixa participar d'aquest món, no és important cuidar-lo?
Si volem un món per nosaltres, també l'hem de voler pel nostre futur. Però si nosaltres mateixos no som capaços de vetllar per la salut del nostre planeta, si no som capaços de complir el compromís que tenim amb aquest món, què ensenyarem als infants? Amb actuacions com la d'avui, quin model de sostenibilitat els hi estem transmetent?
Com a futures mestres, cal que tinguem molt en compte la nostre actuació, ja que som el model dels infants que tindrem a l'aula. No podem ser hipòcrites i dir que no llencin un paper al terra, si després nosaltres som els primers que ho fem. Hem d'ensenyar amb l'exemple, que el compromís que els demanem als infants amb el món, sigui també un compromís nostre. Hem de traspassar als infants els valors i les habilitats necessàries per a que aquests infants puguin viure en aquest món. I només una actuació responsable farà que el nostre planeta, el nostre entorn duri molt i molts i molts anys.
Anàvem de camí a la conferència de la Rosa María Tarin, i ens hem trobat aquest patètic panorama: una universitat que semblava una deixalleria.
És ben cert que les festes han d'existir, s'han de viure i de gaudir, però no d'aquesta lamentable manera. Gaudir d'una festa no vol dir que res més importi, que l'entorn deixi d'existir. No seria millor, després de la festa, deixar-ho tot com estava abans?
Sovint ens queixem dels comportaments incívics de la gent del nostre entorn, però moltes vegades, nosaltres som responsables del maltractament del món que ens envolta. Tothom jutja panorames i situacions com la que d'avui, però, a vegades, quan actuem, no ho fem amb la responsabilitat que ens toca.Tenim una enorme sort de poder viure en un entorn tan preciós com el nostre. Especialment, la nostra universitat es troba en un indret privilegiat i ple de natura. No hauríem d'actuar-hi responsablement? La vida ens deixa formar part d'aquest món, d'aquest entorn, però cal que tinguem un compromís amb ell, cal que el cuidem. No hem de ser egoistes i pensar només amb nosaltres i en el futur més pròxim. El món és de tots i ha de durar molts i molts anys; els nostres fills, els nostres nets i moltíssima gent ha de poder gaudir del nostre món. Si continuem tenint actuacions incíviques com la d'avui, actuacions que malbaraten la Terra, ben aviat ens quedarem sense entorn, ni proper ni llunyà. Ens trobem en un moment on preval una falta d’alteritat, vivim en una societat que no té un sentiment de comunitat i que només pensa en el present, sense tenir una preocupació pel futur. Només interessa l’ara i aquí, res més.
Ja que la vida ens deixa participar d'aquest món, no és important cuidar-lo?
Si volem un món per nosaltres, també l'hem de voler pel nostre futur. Però si nosaltres mateixos no som capaços de vetllar per la salut del nostre planeta, si no som capaços de complir el compromís que tenim amb aquest món, què ensenyarem als infants? Amb actuacions com la d'avui, quin model de sostenibilitat els hi estem transmetent?
Com a futures mestres, cal que tinguem molt en compte la nostre actuació, ja que som el model dels infants que tindrem a l'aula. No podem ser hipòcrites i dir que no llencin un paper al terra, si després nosaltres som els primers que ho fem. Hem d'ensenyar amb l'exemple, que el compromís que els demanem als infants amb el món, sigui també un compromís nostre. Hem de traspassar als infants els valors i les habilitats necessàries per a que aquests infants puguin viure en aquest món. I només una actuació responsable farà que el nostre planeta, el nostre entorn duri molt i molts i molts anys.
És la nostra responsabilitat!
Aquí deixo un link on podem veure un vídeo de l'estat de la universitat:
http://www.youtube.com/watch?v=A2_EjtLFPE4&feature=related
Aquí deixo un link on podem veure un vídeo de l'estat de la universitat:
http://www.youtube.com/watch?v=A2_EjtLFPE4&feature=related
No hay comentarios:
Publicar un comentario