CIÈNCIES SOCIALS
sessió 16 set 2011
Avui és el primer dia de l’assignatura de Didàctica del coneixement del medi natural i social en l’Educació Infantil. Després de la presentació de l’assignatura, hem començat la primera sessió de la part del coneixement del medi social.
El professor ha iniciat la classe presentant-se, “Per què sóc aquí?”. Trobo que és important conèixer la persona i saber perquè es troba on es troba, per entendre-la millor i comprendre les seves actuacions. Tots tenim una vida, una trajectòria i uns pensaments, arguments i ideologies que ens marquen la nostra manera d’actuar a la vida. Per això, és molt important que, com a futurs mestres, obrim aquestes portes als nostres futurs alumnes, per a que agafin confiança en nosaltres. Hem de ser transparents amb ells i mostrar-nos tal com som des del primer dia. Hem de proporcionar als infants que ens coneguin per a que puguin acostar-se a nosaltres i ens comprenguin.
Fetes les presentacions, hem visionat un seguit d’imatges. Si m’ho permeteu, us comentaré alguna d’elles i les reflexions que m’han generat.
Se’ns parla del món on vivim: Com és? Com el veiem? Com el mirem? Com l’entenem? I se’ns posen unes imatges: un món des
de la perspectiva d’un nen, un món en xarxa, la representació del temps, de l’espai,..., i el conte de la granota.
Tots vivim en el mateix món, però cadascú veu i entén el seu de particular. La nostra representació del món depèn de com ens el mirem. Així l’entendrem d’una manera o d’una altra totalment contrària.
Per això, si tots vivim en el mateix món, però cadascú l’interpreta d’una manera diferent, no creieu que és indispensable ser crític a l’hora de visionar i entendre el món que ens envolta? Només així podrem entendre les coses que passen i els fenòmens i fets que ens envolten.
De la mateixa manera, hem de fer que els nostres infants coneguin on viuen i tinguin consciència social. No els hem d’amagar ni maquillar el món que ens envolta, com sol passar amb el tema de la mort. Han de conèixer el món en el que vivim per poder ser crítics i conscients d’allò que passa. Han de saber observar i decidir críticament. No hem de fer com el conte de la granota. Hem de dotar els nostres alumnes de la consciència i responsabilitat necessària per poder estar atents als canvis, per petits que siguin. Només així podran actuar i decidir de manera responsable, i no tancaran els ulls o es mantindran immòbils davant circumstàncies i fets que són desavantatjosos pel nostre món. No els hem de donar la solució, hem de deixar que ells siguin capaços de decidir i trobar-la.
Per tant, és importantíssim i indispensable que nosaltres mateixos, com a mestres, siguem els primers crítics a l’hora d’observar el món i tinguem consciència social, hem de saber dir que no i dir que sí críticament. Hem de tenir els 5 sentits en marxa, hem d’estar sempre alerta!
A continuació us deixo el link d’un vídeo, un curtmetratge que m’ha fet pensar en tot el que hem parlat a classe. És un conte que tracta el tema de la immigració i explica el viatge d’en Said cap a una vida millor.
M’ha fet pensar en aquesta consciència social i observació crítica que hem de tenir com a ciutadans del món. Hem de veure i escoltar amb els 5 sentits, no ens podem basar en estereotips, en modes, en el que pensa el que tinc al costat, en el que diuen els polítics... Hem de ser crítics per poder actuar i decidir. No ens hem de deixar endur.
Creus que la decisió d’en Said és una decisió pensada i reflexionada críticament?
Què opines de l’actitud dels ciutadans que en Said es troba en el nou país? Creus que coneixen realment la vida de molts dels immigrants que hi arriben?
Coneix en Said realment la vida que l’espera en el nou país? Pot prendre aleshores una decisió responsable?
A vegades coses que no ens agraden ens fan prendre decisions i fer actuacions sense pensar-hi en les conseqüències. Actuacions, a vegades no encertades que fem per desconeixença i por a allò que és nou. A vegades, també, ens tapem els ulls per no pensar-hi.
Si tenim consciència social, farem front a aquests canvis i sabrem com encabir-los a la nostra vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario