COM TREBALLAR L'ESPAI I EL TEMPS A L'EDUCACIÓ INFANTIL

CIÈNCIES SOCIALS

sessions de gran grup (2 des 2011) i dos seminaris (18 nov 2011 i 16 des 2011)




L'ESPAI i el TEMPS són elements culturals mitjançant els quals, la societat organitzem la nostra vida. És important, per tant, ensenyar als nostres infants com ens organitzem els adults.

TEMPS

Existeixen molts tipus de temps: l'històric, el biològic, el meteorològic,... i tots ells hem de treballar-los a l'educació infantil, però, com els podem treballar a l'aula?

Mitjançant les rutines podem treballar l'organització del temps. En les rutines, treballem uns fets que es repeteixen sempre en un temps determinat i de la mateixa manera.
Hem de proporcionar als nostres infants tot tipus d'experiències, on puguin comprovar com els adults organitzem les nostres vides, el nostre entorn.
És important també el llenguatge que utilitzem, com parlem i tractem el tema.

Però durant tota la nostra vida estem treballant el concepte d'espai i temps, reconstruim el nostre concepte de l'ESPAI i el TEMPS que vivim i experiencem. Des que vivim, anem construint esquemes mentals d'espai i temps de manera heurística, depenent de l'experiència de cadascú. Com més adults som, més experiència en el tema tenim i més heurístic és el resultat. Per això, és important que des de l'Educació infantil comencem a iniciar als infants en el tema, i que amb les criatures, amb poques experiències, les estructures bàsiques siguin molt concises, adequades i científiques, ja que seran les estructures bàsiques que construiran els esquemes mentals dels nostres infants.   

Cal per tant, rigor científic quan expliquem contes, en les narracions, quan parlem i conversem a l'aula,...

Hem de vetllar també, per proporcionar als infants diferents experiències on puguin entendre i viure l'ABANS i l'ARA, per així entendre el CANVI. Des de petits els hem d'ensenyar el que és el canvi, i el que és l'abans i el que és  l'ara. Acceptar els canvis no dóna seguretat i no és senzill. Però si els ensenyem el que passava abans i el que passa ara, els ajudarem a viure el canvi de manera natural.


És important que els infants aprengui també que les coses tenen una durada característica, una durada que els adults mesurem amb el rellotge. És necessari saber diferenciar el temps que passa en el rellotge i el temps que sentim o percebem. El concepte de durada és molt complex. El temps és relatiu: depèn de la mesura objectiva i de la mesura perceptiva (temps segons l'experiència).
Però, com ho treballem amb els nens? 
Hem d'aconseguir que siguin conscients de la durada objectiva i subjectiva del temps. Podem treballar a l'aula quant s'ha mogut l'agulla del rellotge, com hem viscut la durada d'una activitat concreta,...
És molt important també, que en les rutines, es mantinguin uns horaris establerts.


ESPAI

Treballar l'ESPAI a infantil és igual de necessari que treballar el temps. Els infants necessiten situar-se, saber qui són i on són. Per això l'orientació espaial és indispensable en el treball a l'aula d'infantil. 

És molt bo comparar per treballar l'ESPAI:"la neu és blanca, digues una cosa que sigui negra". Amb la comparació, ajudem a que l'infant creï el seu esquema discriminat. La comparació és bàsica per treballar l'espai.
Els humans construim el coneixement amb parells oposats: blanc/negre, gran/petit,... i el cervell discrimina de l'oposat.
Quan treballem l'ESPAI, identifiquem, qualifiquem i situem els llocs, els territoris.
La primera GEOGRAFIA que han d'aprendre els infants és la geografia del nostre cos. Les coordenades corporals ens ajuden a situar-nos, per després situar tot el que hi ha al nostre entorn.
És molt important també, sobretot de 0 a 6 anys, menjar on toca i tenir un espai i temps establert per les rutines. Així, ajudem a l'infant a situar i identificar els espais del seu entorn.

Què fa que existeixin l'ESPAI i el TEMPS?

Els LLOCS (espai delimitat) i els FETS (coses que passen), fan que existeixen l'espai i el temps en les nostres representacions o esquemes mentals (registres mentals que em queden d'una experiència), ja que en el segle XXI, ens hem adonat que l'ESPAI i el TEMPS no existeixen com a tal. Existeixen l'espai i el temps perquè hi ha CANVIS. Quan treballem l'espai i el temps a l'educació infantil, treballem la GESTIÓ DELS CANVIS.

Pensant en això, m'ha vingut al cap aquesta frase d'una canço de MACACO:
 "Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber" 

 
Cal ensenyar l'abans als infants per entendre l'ara. Tornar enrere no és retrocedir, és intentar entendre l'avui.

I que ens diu el currículum de tot això?


"L’organització del temps, els espais i els materials ha de facilitar l’acció autònoma dels infants i la possibilitat d’explorar i descobrir".

COM TREBALLAR LA DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL A L'AULA D'INFANTIL: EL CURRICULUM

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

sessió 2 des 2011

Divendres passat, vam tenir l'oportunitat de gaudir de la Gimcana de la UAB. Vam poder descobrir les possibilitats educatives que el nostre entorn proper ens proporciona i la manera com podem fer viure experiències riques en emocions i coneixement als nostres infants.
Treballar el medi a l’educació infantil és una oportunitat per a desenvolupar les capacitats dels infants. Per tant, és l'entorn proper una oportunitat per treballar el currículum?
Evidentment que la nostra intervenció a l'aula ha d'anar encaminada a uns objectius concrets i específics que es regeixen per uns continguts i capacitats que es troben reflectits al currículum. Per això, la nostra intervenció haurà de tenir relació i vinculació directa amb el currículum, però, de quina manera?

Si analitzem el currículum del segon cicle d'Educació Infantil, trobem que fa referència als aspectes que vam treballar a la primera sessió del curs:


Hem d'aconseguir fer PENSAR, FER, COMUNICAR, EXPRESSAR-SE i REPRESENTAR als nostres infants, i una bona manera d'aconseguir-ho és mitjançant el nostre entorn més proper.


Però, què ens diu realment el currículum sobre les capacitats dels infants d'Educació Infantil?
 Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
a.    Construir a l’infant en tota la dimensió emocional: Treballem les EMOCIONS
b.     Construcció d’hàbits: Treballem el FER a l'aula
c. Donar-li la capacitat de decisió, que potencia l’actuació i l’autonomia:Treballem el  FER
    Aprendre a pensar i a comunicar.
a.   Que sàpiga expressar, tenir esperit crític: Treballem el PENSAR I COMUNICAR
b.     Que aprengui a relacionar coses: Treballem el PENSAR
c. Amb eines diferents, diferents llenguatges, maneres de representar: Treballem el EXPRESSAR i REPRESENTAR.
    Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
a. Fer-se hipotèsis, pensar en els fenòmens, construir explicacions, provar, comparar: Treballem el FER I PENSAR DE DESCOBERTA
             Aprendre a conviure i habitar el món.
a.  Capacitats socials, adaptar-se a l’entorn on està: Treballem les EMOCIONS I VALORS

Aquestes quatre capacitats es van treballar a la gimcana de la UAB de maneres diferents i haurien de treballar-se a l'aula i l'entron proper en totes les activitats que fem amb els infants.


Com podem veure, el currículum és essencial per pensar, dissenyar i el·laborar les activitats pels més petits. És el document que ens guia i orienta en la nostra actuació i intervenció a l'aula, i per això, ha de ser el nostre document de referència. No només hem de pensar en  què volem aconseguir, també hem de pensar com ho volem, de quina manera arribarem als objectius proposats. 
L'article de Montserrat Pedreira: "Semblants però diferents: una experiència sobre materials al parvulari", és un molt bon exemple de com treballar les capacitats del currículum gràcies al nostre entorn. Gràcies al medi, els infants de l'article desenvolupen les seves capacitats.


Sempre hem de pensar i planificar les activitats que proposem als infants. Tot allò que fem a l'aula ha de ser educatiu i ha de tenir un objectiu clar a aconseguir. Per això, no podem fer per fer. Però  la planificació ha de ser totalment flexible i adaptable als nostres infants. El fet de planificar ha de ser un equilibri dinàmic entre les intencions de l'educador i les necessitats dels alumnes. Per tant, és important que els infants gaudeixin del que el seu entorn els proporciona, ja que només així l'escenari dels seus aprenentatges serà real i respondrà a les necessitats que la societat els demana. Només així, els aprenentatges seran totalment funcionals i significatius, i sobretot, altament reals.


Els continguts que treballem amb els petits, han d'estar treballats a partir de situacions reals, amb sentit, que permetran als nostres nens/es crear connexions amb altres idees i maneres de pensar, amb la realitat de la societat.


Sovint, ens queixem del pocs recursos materials que tenim a l'aula. Hem de canviar la nostra manera de pensar i aprofitar tot allò que tenim al nostre avast: el medi. 


L'enllaç següent és un exemple d'aprofitament de l'entorn per treballar i desenvolupar les diferents capacitats del currículum. El vídeo explica la realitat d'un camp d'aprenentatge de La Garrotxa. No és una activitat exclusivament destinada als alumnes d'Educació Infantil, però l'he trobada una activitat força interessant i molt vinculada amb el currículum. Espero que us agradi tant com a mi.


http://www.youtube.com/watch?v=oXnKovAxXyc

Us deixo també la web del Centre d'Educació Ambiental de Can Coll que trobem al Parc de Collserola, on vam anar el dia 28 d'octubre i vam poder gaudir d'un ampli ventall d'activitats al medi natural totalment relacionades amb el currículum. 


http://www.parcnaturalcollserola.cat/es/pages/cancoll

El medi es troba al nostre voltant. És a les nostres mans, l'ús que li donem!



L'ESCOLA BRESSOL I L'EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT, UN AMOR A PRIMERA VISTA?

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

sessió 11 nov 2011


Si pensem en els problemes ambientals que trobem a la nostra societat, és important actuar en el camp de l'educació ambiental  a les aules, per tal de fer arrelar en la ciutadania un sentit cívic i ètic de coresponsabilitat ambiental i de lleialtat envers les generacions futures.

Com ens ha fet veure la Rosa Mª Tarín, l'educació per a la sostenibilitat dels futurs ciutadans i ciutadanes durant el seu període de formació escolar és clau.

Hem de vetllar per una educació consistent en un procés permanent i participatiu d'aprenentatge, que proporciona valors i accions que contribueixen a estimular la formació de societats justes i ecològicament equilibrades.


La nostra societat d'avui en dia, acostuma a funcionar amb un desenvolupament sostenible que satisfà les necessitats del present sense hipotecar les generacions futures. Però, hem de de trobar la manera de solucionar els problemes socials i ambientals d’avui i aprendre a viure de manera sostenible per aconseguir un futur millor.

Necessitem accions educatives que transformin les nostres concepcions, els nostres hàbits, les nostres perspectives i que ens orientin en les accions a portar a terme, en les formes de participació social, en les polítiques socials i ambientals per avançar amb una major eficiència cap a una societat sostenible.


Tal com diuen Fien i Tilbury: L’educació per a la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible.

Per això, la sostenibilitat més que un hàbit, ha de ser una actitud!


Tant el professorat, com els infants, com els continguts, juguen un paper fonamental en l'educació per la sostenibilitat a les aules, i totes hi juguen un paper essencial, però el professorat hi tenim molt a fer. Hem d'impulsar la manera que els nostres infants creguin en que un món sostenible és necessari i pot ser possible.

Per això, hem de treballar a les aules la sostenibilitat des que els nens són ben petits. Quan abans els consciencem de la necessitat d'un món sostenible, més actitud sostenible tindran.

Per molt que ens sobti, des de l'Escola Bressol podem treballar per un món sostenible. La Rosa Mª Tarín ens ha exposat un molt bon exemple en la seva conferència d'avui.

Però treballar la sostenibilitat a les aules no vol dir reciclar. Estem acostumats a apostar pel reciclatge a les aules, i amb això, ja pensem que eduquem per la sostenibilitat. L'educació per la sostenibilitat es pot treballar de moltes maneres diferents. La Rosa Mª Tarín ens proposa treballar a partir de les 4R: RECICLAR, REUTILITZAR, REDUIR i REFUSAR per aconseguir les 3S: una escola-societat SALUDABLE, SOLIDÀRIA i SOSTENIBLE.

Fins a quin punt, pensem que només reciclant, els nostres infants d'escola bressol són conscients dels avantatges que el reciclatge aporta al món?

Hem de buscar les maneres de treballar a l'aula la sostenibilitat, allunyant-nos de la típica rutina de reciclatge, que sovint repetim sense sentit i adoptem com a rutina a les aules.
Una bona manera de treballar-ho és amb:
- Propostes de resolució múltiple
- Explicacions del nens i nenes
- Conversa amb aportacions lliures en contingut i quantitat
- Treballs de plàstica creatius
- Preguntes de resposta oberta
- Racons d'accés lliure

Hem de crear interés per la sostenibilitat adoptant la manera més adequada i engrecadora de fer-ho a l'aula!

Els enllaços següents són exemples molt interessants que he trobat per la xarxa d'experiències a l'escola bressol per treballar la sostenibilitat:

LA CARGOLERA:
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Escoles%20Verdes/Espais%20dintercanvi/Forums/V%20Forum%20dEscoles%20Verdes/Experiencies%20de%20les%20escoles%20bressol/documents/003.pdf
APROPEM L'HORTET A L'ESCOLA:
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Escoles%20Verdes/Espais%20dintercanvi/Forums/V%20Forum%20dEscoles%20Verdes/Experiencies%20de%20les%20escoles%20bressol/documents/002.pdf
EL SUPERBATUT: UN ESMORZAR COM CAL:
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Escoles%20Verdes/Espais%20dintercanvi/Forums/V%20Forum%20dEscoles%20Verdes/Experiencies%20de%20les%20escoles%20bressol/documents/001.pdf
INTERCANVI DE CONTES:
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Escoles%20Verdes/Espais%20dintercanvi/Forums/V%20Forum%20dEscoles%20Verdes/Experiencies%20de%20les%20escoles%20bressol/documents/004.pdf
PARES, MESTRES I ALUMNES DECOREM EL NADAL:
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Escoles%20Verdes/Espais%20dintercanvi/Forums/V%20Forum%20dEscoles%20Verdes/Experiencies%20de%20les%20escoles%20bressol/documents/005.pdf

Espero que gaudiu d'aquestes experiències tan interessants i que tingueu l'oportunitat de posar-les aviat en pràctica!





DESPRÉS DE LA FESTA MAJOR DE LA UAB...

CIÈNCIES SOCIALS

sessió 11 nov 2011

Ahir va ser la festa major de la UAB, una festa esperada any rere any i de la que tothom gaudeix plenament. Una festa de disbuixa i alegria, la festa dels estudiants.

Però, és una festa, sinònim d'un comportament incívic i insostenible?

Aquests són alguns dels resultats de l'estat de la UAB el dia després de la festa major.

Anàvem de camí a la conferència de la Rosa María Tarin, i ens hem trobat aquest patètic panorama: una universitat que semblava una deixalleria.

És ben cert que les festes han d'existir, s'han de viure i de gaudir, però no d'aquesta lamentable manera. Gaudir d'una festa no vol dir que res més importi, que l'entorn deixi d'existir. No seria millor, després de la festa, deixar-ho tot com estava abans?

Sovint ens queixem dels comportaments incívics de la gent del nostre entorn, però moltes vegades, nosaltres  som responsables del maltractament del món que ens envolta. Tothom jutja panorames i situacions com la que d'avui, però, a vegades, quan actuem, no ho fem amb la responsabilitat que ens toca.


Tenim una enorme sort de poder viure en un entorn tan preciós com el nostre. Especialment, la nostra universitat es troba en un indret privilegiat i ple de natura. No hauríem d'actuar-hi responsablement? La vida ens deixa formar part d'aquest món, d'aquest entorn, però cal que tinguem un compromís amb ell, cal que el cuidem. No hem de ser egoistes i pensar només amb nosaltres i en el futur més pròxim. El món és de tots i ha de durar molts i molts anys; els nostres fills, els nostres nets i moltíssima gent ha de poder gaudir del nostre món. Si continuem tenint actuacions incíviques com la d'avui, actuacions que malbaraten la Terra, ben aviat ens quedarem sense entorn, ni proper ni llunyà. Ens trobem en un moment on preval una falta d’alteritat, vivim en una societat que no té un sentiment de comunitat i que només pensa en el present, sense tenir una preocupació pel futur. Només interessa l’ara i aquí, res més.

Ja que la vida ens deixa participar d'aquest món, no és important cuidar-lo?
Si volem un món per nosaltres, també l'hem de voler pel nostre futur. Però si nosaltres mateixos no som capaços de vetllar per la salut del nostre planeta, si no som capaços de complir el compromís que tenim amb aquest món, què ensenyarem als infants? Amb actuacions com la d'avui, quin model de sostenibilitat els hi estem transmetent?

Com a futures mestres, cal que tinguem molt en compte la nostre actuació, ja que som el model dels infants que tindrem a l'aula. No podem ser hipòcrites i dir que no llencin un paper al terra, si després nosaltres som els primers que ho fem. Hem d'ensenyar amb l'exemple, que el compromís que els demanem als infants amb el món, sigui també un compromís nostre. Hem de traspassar als infants els valors i les habilitats necessàries per a que aquests infants puguin viure en aquest món. I només una actuació responsable farà que el nostre planeta, el nostre entorn duri molt i molts i molts anys.
És la nostra responsabilitat!

Aquí deixo un link on podem veure un vídeo de l'estat de la universitat:

http://www.youtube.com/watch?v=A2_EjtLFPE4&feature=related
 




  

 

EDUCACIÓ PER LA SOSTENIBILITAT A LES AULES

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

sessió 14 oct 2011


















El meu desig per protegir la Terra és...
...prou contaminació!

Tenir desitjos és important per tirar endavant l'educació! Si parlem del món que ens envolta, és important que integrem els principis, valors i pràctiques del desenvolupament sostenible a totes les facetes de l'educació i l'aprenentatge.
Com fer el món més sotenible? L'educació dels infants ha d'estar encaminada a l'educació sostenible.

El món és el nostre passat, el nostre present i el nostre futur. Per això hem de vetllar per la seva salut!


Què pot fer l'educació infantil per un món sostenible? L'escola té una responsabilitat universal que ha de complir. Ha de col·laborar i actuar en el present per vetllar pel futur del nostre planeta. Per aconseguir-ho ha de promoure el respecte i els valors necessaris per conviure i habitar el món, i això comença des dels primers anys de vida de l'infant. Quan parlem de sostenibilitat de la Terra no parlem només a nivell biològic, també volem una Terra sostenible a nivell social i ètic.

Però la sostenibilitat, per a que sigui eficaç a l'aula, ha de ser una sostenibilitat pactada per tota l'escola, hem d'actuar conjuntament i amb propòsits i objectius comuns. És necessari renovar el sentit de compromís amb el món!

Però abans d'educar per la sostenibilitat hem de plantejar-nos:
-Quin món?
-Quina educació?
-Quina escola?
Només així la sostenibilitat serà efectiva. Necessitem però que el canvi sigui educatiu i social!

Una bona i interessant manera de treballar avui la sostenibilitat a la classe ha estat mitjançant LA CARTA DE LA TERRA, un document que es va començar a gestar a la cimera de Rio de l'any 1992, que vol posar el marc per un món més just per a tothom on es conservin les diversitats natural i cultural del món!
Entenem així, que la sostenibilitat és un canvi global que afecta a tohom i a tot. El canvi ha de ser de tota la comunitat, que ha de decidir el seu futur.
La Terra és la nostra llar, un univers de vida en evolució que canvia constantment i que hem de vetllar per la seva permanència i preservació saludable.

A continuació, us presento la Carta de la Terra en vídeo. He intentat relacionar cada principi amb un vídeo que guarda relació directa. Espero que gaudiu de la tria de vídeos!

LA CARTA DE LA TERRA

PRINCIPIS

I. Respecte i cura de la comunitat de la vida

II.Integritat ecològica

III.Justícia Social i econòmica

IV.Democràcia, no-violència i pau


EL CONTE PER CONÈIXER EL MÓN QUE ENS ENVOLTA

CIÈNCIES SOCIALS

sessió 14 oct 2011

Els contes són eines súper potents per a l'ensenyament i l'aprenentatge de moltes àrees, però sobretot per l'àrea de descoberta de l'entorn i d'un mateix i dels altres. 

La narrativa és un dels molts recursos que podem aprofitar per treballar a l'aula.

Gràcies als contes, podem somiar, viatjar, imaginar i compartir moltes aventures amb els personatges. 

Els nens i nenes aprenen jugant, i els contes els acosten a aquests mons màgics i fantasiosos i els ajuden a conèixer la realitat. 

Hem de mirar les coses amb "ulls de nen" per motivar-los i influir positivament en la construcció de la seva personalitat. Per tant,   podem aprofitar aquest recurs per treballar diferents aspectes a l'aula.
Amb els contes podem treballar l'atenció dels infants, ajudar a desenvolupar la seva imaginació, potenciar els sentits, iniciar la memorització, enriquir el llenguatge, expressar corporalment, i sobretot entendre i viure aspectes de la vida en societat i ajudar a desenvolupar el sentit crític.

És a través dels contes, sobretot en els primers anys de vida, que es canalitzen molts dels sentiments, emocions, pensaments, aspiracions, dubtes, angoixes i pors propis de persones que encara no tenen prou clars els límits entre realitat i fantasia. Així, utilitzar els contes com a recurs per a introduir els infants en la realitat social de la seva comunitat és una bona pràctica.
La funció dels contes és transmetre els comportaments dels diversos protagonistes de forma que aquestes pautes de comportament i maneres de fer puguin ser utilitzades i integrades pels infants.


Com explicar contes? quina és la millor tècnica? cal ser un expert per explicar un conte? Sobretot hem de posar ganes, il·lusió, transmetre sentiments, emocions, saber captar l'atenció dels infants, fer-los participar, representar, expressar amb tot el cos i a més a més, viure i endinsar-nos en el conte que expliquem.

He trobat molts contes que treballen  valors i aspectes de la societat. He escollit un conte: EL CARGOL I L'HERBA DE POLIOL i un curt de Pixar que fa reflexionar i pensar sobre valors importants de la societat.


EL CARGOL I L'HERBA DE POLIOL:
http://www.youtube.com/watch?v=bp7JyG8iBNA
Quin és el missatge d'aquest conte? quin és el valor que ens transmet? 
Ens fa pensar i reflexionar sobre el COMPANYERISME, l'AJUDA, la COL·LABORACIÓ i la SOL·LIDARITAT entre companys.

CURT DE PIXAR:
http://www.youtube.com/watch?v=u5651tdwyXo&feature=related
Quin és el missatge d'aquest curt? quin és el valor que ens transmet?
Ens fa reflexionar sobre la CONVIVÈNCIA a la societat, a l'aula, al nostre entorn.



EL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL A L'EDUCACIÓ INFANTIL

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

sessió 23 set 2011

L'infant és un curiós innat que vol i desitja conèixer i entendre el món en el que viu. Com a mestres, en som responsables directes en la manera de presentar-los-hi.
El coneixement del medi és present en el dia a dia a l'aula. No s'hauria de limitar a l'hora destinada a fer ciències a l'aula. Conèixer el medi natural vol dir conèixer el món i els infants necessiten conèixer el món en tot moment. Per què no aprofitar la seva curiositat per ajudar-los a observar, compendre i conèixer el món que els envolta?



















Els infants són el centre del procés ensenyament-aprenentatge, són ells els que ens han de marcar i guiar en la nostra manera de fer a l'aula, per això hem de saber escoltar-los per saber què volen descobrir-ne.
Com diu Maria Arcà en l'article El procés d'aprenentatge, "Per un nen petit, aprendre significa sobretot integrar en un tot globalitzador els molts i diversos aspectes del món i de la cultura que l'envolten. [...] L'escola ha d'ajudar els nens a imaginar diversos tipus de relació entre les múltiples experiències, treient-les de la casualitat amb què es presenten a la vida de cada dia".
Per tant, com a mestres, hem de saber quines són les necessitats dels nostres infants, què volen conèixer, i buscar la millor manera d'arribar-hi. La manera de presentar-los-hi el món determinarà la seva manera d'entendre'l! Des de l'escola hem de poder oferir les múltiples i diverses experiències i possibilitats d'interaccionar amb el medi per poder fer una adequada interpretació i comprensió del mateix.

Hem d'educar l’infant per construir una relació amb el medi…per comprendre’l, apreciar-lo i intervenir-hi!

La manera com treballem a l'aula determinarà per tant, el coneixement del medi dels nostres infants, per això, la nostra actuació serà importantíssima! a la diapositiva següent podem veure com la Mariona Espinet ens planteja la millor manera de treballar el coneixement del medi a l'aula.

A qualsevol treball a l'aula, sempre hem de tenir present que es poden presentar diferents maneres de pensar, maneres de comunicar, maneres de col·laborar, maneres de sentir i valorar i maneres de fer i actuar. Totes aquestes maneres determinaran el treball a l'aula i l'aprenentatge dels nostres infants. El treball didàctic a l'aula ha de promoure les capacitats de pensar, de comunicar, de col·laborar, de valorar i de fer i actuar per a que sigui possible l'aprenentatge significatiu.

A la sessió d'avui hem pogut comprovar com una proposta d'activitat aparentment profitosa pels alumnes, segons com estigui plantejada, pot suposar un fracàs per l'aprenentatge dels nostres infants. A totes les activitats que plantegem a l'aula hem de tenir clar: què fa l'alumne? què fa el mestre? què aprèn l'alumne i/o què s'ensenya? per aconseguir l'objectiu que ens proposem.

És molt important FER, també ho és OBSERVAR (qualsevol treball comença per mirar i observar), però el més important és que el treball ens faci PENSAR, a través d'enunciats i/o a través de preguntes.

En aquest treball didàctic, en el coneixement del medi, són tan importants les preguntes que ens plantegem per arribar al coneixement que la solució a la mateixa! Les preguntes ens generen aprenentatge.

Adjunto a continuació uns links de webs que tracten el coneixement del medi de manera molt vivencial, experimental i original. Espero que gaudiu d'elles, expliquen projectes realitzats a les aules molt gratificants:





L'ÀREA DE LES CIÈNCIES SOCIALS A L'EDUCACIÓ INFANTIL

CIÈNCIES SOCIALS

sessió 23 set 2011

A la sessió d'avui, hem parlat sobre com englobar i tractar l'àrea de les ciències socials a les aules d'educació infantil.

Hem començat parlant de les múltiples intel·ligències que tenen els infants i de com influeixen aquestes en la manera de fer a l'aula. Com a mestres, hem de tenir en compte que cada nen és diferent i que la seva manera d'aprendre vindrà determinada per la intel·ligència que tingui més desenvolupada. 
En aquest vídeo podem veure com la societat ha canviat, els infants han canviat, els adults han canviat. Per això, com a mestres hem de saber adaptar-nos constantment a les necessitats del moment. Hem d'adaptar la nostra manera de fer a la classe a allò que el moment ens exigeix.

 http://www.youtube.com/watch?v=yPFU5wL-vRk&feature=related

Cadascú tenim unes habilitats en unes coses o unes altres. Tots aprenem, però no tots ho fem de la mateixa manera. Avui hem parlat de les Intel·ligències Múltiples de Gardner: visual-espacial, lingüística, lògica-matemàtica,  cinestèsica, musical, naturalística, interpersonal i intrapersonal. Cada nen és més expert en una/es o unes altres, que utilitzarà a l'hora d'aprendre. Per això, el mestre ha d'estar atent i saber actuar per a facilitar el procés d'aprenentatge de cada infant. 
Això m'ha fet pensar en un vídeo que vam veure l'any passat a classe que parla dels 100 llenguatges del nen. Podríem relacionar-lo amb les intel·ligències de Gardner: l'infant té 100 llenguatges, 100 maneres d'expressar-se, de relacionar-se, de comunicar-se, d'emocionar-se..., i a tots aquests llenguatges li hem de donar cabuda a l'escola.

 http://www.youtube.com/watch?v=BFNi0TcVKTY

Aquesta teoria de les Intel·ligències Múltiples proposa un nou model d’ensenyament i aprenentatge centrat en l’alumne i en el desenvolupament de les habilitats i de les estratègies de les diferents intel·ligències.   Normalment, a l'escola no tenim en compte que també es pot aprendre i processar la informació per diferents canals.Per això, hem de saber escoltar a l'infant per entendre de quina manera aprèn per poder facilitar el seu procés a l'aula.

És molt important que el nostre treball com a mestres sigui un bon treball. Hem de ser coherents i treballar amb sentit en tot allò que fem a l'aula. La nostra manera de transmetre com entendre el món determinarà el futur dels nostres infants a la societat.

És necessari que el docent identifiqui els punts forts de les àrees en les quals destaquen els alumnes,  reconeixent les diferències individuals i intentant que la diversitat  serveixi per aprendre. Com a mestres, hem de saber utiltizar estratègies per a destacar l’èxit i reconèixer les destreses dels nostres alumnes.
Per concloure, m'agradaria destacar les finalitats de l'àrea de Coneixement del Medi Social, que entre tots hem acordat a classe:

  • Fomentar el respecte i la sostenibilitat
  • Desenvolupar pensament crític davant del món
  • Prendre consciència, conèixer el món on vivim
  • Entendre d’on venim per saber on estem i cap on anem
  • Respectar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions
  • Fomentar l’autonomia
  • Fomentar la solidaritat i la justícia
El link que poso a continuació, és un vídeo que m'ha fet pensar. Moltes vegades, fem entendre els nens que per arribar al coneixement total han de créixer. Però els adults tampoc ho sabem tot, tenim molt aprendre de la manera de viure el món dels infants. Espero que us agradi.

http://www.youtube.com/watch?v=quz2kcNMTYI

LA MEVA RELACIÓ AMB EL MEDI ÉS...

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

sessió 16 set 2011

Avui també ha estat el primer dia de la part de naturals de l'assignatura.
Per començar, hem fet una activitat que m'ha fet reflexionar. Se'ns proposava pensar i recordar les nostres experiències del passat amb el medi, tant com a ciutadans, com a estudiants.

És una bona manera de començar a entrar en matèria, tots portem una motxilla plena d'experiències, vivències, situacions..., que ens fan ser com som i actuar com ho fem.
És obvi, que aquestes situacions, aquesta motxilla plena d'experiències, influirà en la manera d'educar als infants. De manera directa, la nostra percepció del món, del medi i de l'entorn més proper, influirà en la transmissió que fem als altres del mateix. Per això, perquè no començar l'assignatura recordant les nostres experiències del passat?

Tothom sabem el que és el medi, però sabríem trobar una definició concreta?, sabríem dir què és i què no és un experiència amb el medi? Segons la viquipèdia, "s'entén per medi ambient l'entorn o suma total de tot allò que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt. Comprèn el
conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la vida de l'home".
Per tant, tot allò que tenim al nostre entorn és medi i podria considerar-se experiència amb el medi totes aquelles vivències en cadascun d'aquests escenaris.

Malgrat aquesta diversitat d'escenaris que podem trobar al nostre entorn, m'ha sobtat descobrir que la majoria de nosaltres teníem experiències i vivències comunes.

Les paraules o idees que han sortit al meu grup, han estat les següents:

-Treball experimental i vivencial
-Descoberta de l'entorn proper
-Incorporar la natura a l'aula
-Motivació i respecte
-Diversitat d'activitats: hort, jardí, mascotes, excursions, bosc, racons,...

Per això, nosaltres, els futurs mestres, hem de ser i som els encarregats de fer que aquestes experiències amb el medi no siguin repetitives, monòtones i poc variades. Cada grup i cada infant és diferent i a la vegada té un entorn diferent. És per tant necessari, que el coneixement del medi estigui adaptat als interessos, motivacions i vivències dels nostres futurs infants.

A continuació, poso un link d'un llibre: "Ciència 0-3", escrit per Sílvia Vega de l'editorial Graó que parla de com tractar la ciència a les aules de l' escola bressol. És un llibre molt complert, clar i entenedor que ens aporta una manera de conèixer el món des d'una perspectiva científica, funcional i experimental. Acompanya les seves explicacions de moltes imatges i fotografies que ajuden a l'enteniment i comprensió del llibre. Us el recomano!






EN QUIN MÓN VIVIM?

CIÈNCIES SOCIALS
sessió 16 set 2011
Avui és el primer dia de l’assignatura de Didàctica del coneixement del medi natural i social en l’Educació Infantil. Després de la presentació de l’assignatura, hem començat la primera sessió de la part del coneixement del medi social.
El professor ha iniciat la classe presentant-se, “Per què sóc aquí?”. Trobo que és important conèixer la persona i saber perquè es troba on es troba, per entendre-la millor i comprendre les seves actuacions. Tots tenim una vida, una trajectòria i uns pensaments, arguments i ideologies que ens marquen la nostra manera d’actuar a la vida. Per això, és molt important que, com a futurs mestres, obrim aquestes portes als nostres futurs alumnes, per a que agafin confiança en nosaltres. Hem de ser transparents amb ells i mostrar-nos tal com som des del primer dia. Hem de proporcionar als infants que ens coneguin per a que puguin acostar-se a nosaltres i ens comprenguin.
Fetes les presentacions, hem visionat un seguit d’imatges. Si m’ho permeteu, us comentaré alguna d’elles i les reflexions que m’han generat.
Se’ns parla del món on vivim: Com és? Com el veiem? Com el mirem? Com l’entenem? I se’ns posen unes imatges: un món des
de la perspectiva d’un nen, un món en xarxa, la representació del temps, de l’espai,..., i el conte de la granota.
Tots vivim en el mateix món, però cadascú veu i entén el seu de particular. La nostra representació del món depèn de com ens el mirem. Així l’entendrem d’una manera o d’una altra totalment contrària.
Per això, si tots vivim en el mateix món, però cadascú l’interpreta d’una manera diferent, no creieu que és indispensable ser crític a l’hora de visionar i entendre el món que ens envolta? Només així podrem entendre les coses que passen i els fenòmens i fets que ens envolten.
De la mateixa manera, hem de fer que els nostres infants coneguin on viuen i tinguin consciència social. No els hem d’amagar ni maquillar el món que ens envolta, com sol passar amb el tema de la mort. Han de conèixer el món en el que vivim per poder ser crítics i conscients d’allò que passa. Han de saber observar i decidir críticament. No hem de fer com el conte de la granota. Hem de dotar els nostres alumnes de la consciència i responsabilitat necessària per poder estar atents als canvis, per petits que siguin. Només així podran actuar i decidir de manera responsable, i no tancaran els ulls o es mantindran immòbils davant circumstàncies i fets que són desavantatjosos pel nostre món. No els hem de donar la solució, hem de deixar que ells siguin capaços de decidir i trobar-la.

Per tant, és importantíssim i indispensable que nosaltres mateixos, com a mestres, siguem els primers crítics a l’hora d’observar el món i tinguem consciència social, hem de saber dir que no i dir que sí críticament. Hem de tenir els 5 sentits en marxa, hem d’estar sempre alerta!
A continuació us deixo el link d’un vídeo, un curtmetratge que m’ha fet pensar en tot el que hem parlat a classe. És un conte que tracta el tema de la immigració i explica el viatge d’en Said cap a una vida millor.
M’ha fet pensar en aquesta consciència social i observació crítica que hem de tenir com a ciutadans del món. Hem de veure i escoltar amb els 5 sentits, no ens podem basar en estereotips, en modes, en el que pensa el que tinc al costat, en el que diuen els polítics... Hem de ser crítics per poder actuar i decidir. No ens hem de deixar endur.
Creus que la decisió d’en Said és una decisió pensada i reflexionada críticament?
Què opines de l’actitud dels ciutadans que en Said es troba en el nou país? Creus que coneixen realment la vida de molts dels immigrants que hi arriben?
Coneix en Said realment la vida que l’espera en el nou país? Pot prendre aleshores una decisió responsable?
A vegades coses que no ens agraden ens fan prendre decisions i fer actuacions sense pensar-hi en les conseqüències. Actuacions, a vegades no encertades que fem per desconeixença i por a allò que és nou. A vegades, també, ens tapem els ulls per no pensar-hi.
Si tenim consciència social, farem front a aquests canvis i sabrem com encabir-los a la nostra vida.

BENVINGUTS i BENVINGUDES!


Per començar, vull saludar-vos i donar-vos la benvinguda al meu nou blog sobre les ciències, en el qual durant tot el semestre us aniré explicant tot allò sorprenent que cada divendres descobreixi i experimenti a les classes de Didàctica del coneixement del medi natural i social a l'Educació Infantil.

Sóc la María Cruz Fenollosa Hernández i espero que poc a poc, poguem anar coneixent-nos i que a mesura que avanço en el meu blog, poguem comunicar-nos i parlar sobre temes que us interessin i us neguitegin. Espero servir-vos d'ajuda, de la mateixa manera que espero que els vostres comentaris m'ajudin a pensar, reflexionar i aprendre.

Gràcies!